Autor: Reis Mags d'Orient

Aquest matí hem creuat la Porta dels Països Catalans a la població nordcatalana de Salses.

La Porta dels Països Catalans és un monument que representa l’inici de les terres de parla catalana al terme comunal de Salses, a Catalunya Nord. El monument està situat molt a prop de l’autopista La catalana. La visió aèria del monument, obra de l’escultor Emili Armengol, recorda una falç al·ludint clarament al cant dels Segadors.

Salses és la població més al nord de les terres de parla catalana, a Catalunya Nord, molt coneguda per la dita “de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”, que defineix els extrems dels Països Catalans. El topònim Salses deriva del llatí salsas (fonts d’aigües salades, portadores de magnesi), fonts que brollen en llocs diversos del terme. El nom de Salses es troba tot sovint en textos medievals.

Aquest ha estat un viatge molt llarg des de l’antiga Pèrsia, ara fa 100 dies, fins avui que ja hem arribat als Països Catalans. Però ara no ens podem parar a descansar, aquesta tarda ens veurem a les diverses cavalcades que es fan arreu i aquesta nit repartirem tots els regals per totes les cases. Recordeu que la Nit de Reis s’ha d’anar a dormir ben d’hora, que demà pel dia de Reis hi ha molta feina a destapar regals i a menjar el tortell de Reis. Sigueu bons, que no voldríem dur-vos carbó!

Referències: Porta dels Països Catalans (Viquipèdia), Salses (Viquipèdia), Països Catalans (Viquipèdia), Crèdit fotogràfic: La imatge de la Porta dels Països Catalans és de VilaWeb.

Ja hem recorregut 5256 quilòmetres en aquests 97 dies de viatge i ahir vam creuar el Riu Roine per la zona de la Camarga.

El riu Roine neix a la glacera que porta el mateix nom, al cantó de Valais als Alps suïssos. Aquest és un dels rius més cabalosos d’Europa, té una longitud de 812 quilòmetres, primer flueix cap a l’oest i després cap al sud fins a desembocar al Mediterrani, on ha format el seu delta, al sud de França. El delta del Roine es va començar a formar fa uns 7.000 anys, actualment ocupa una superfície de 1.710 km², i té una longitud de litoral de 90 km.

Dins d’aquesta zona hi ha la Camarga, un Parc Natural amb una gran riquesa, sent l’hàbitat de més de 400 espècies d’ocells on les seves basses d’aigua salada proporcionen un dels pocs hàbitats europeus pel flamenc. Els pantans són també un hàbitat important per a moltes espècies d’insectes. També és famosa pels seus braus i cavalls. La flora s’adapta de manera especial per afrontar les condicions de salinitat. L’espígol de mar i el salicorn floreixen junt amb tamarius i canyes.

Referències: Roine (Viquipèdia) i Camarga (Viquipèdia). Crèdits fotogràfics: La imatge del riu Roine a Arles és de Phillip Capper i ha estat trobada a flickr sota una llicència CC BY 2.0, la imatge dels flamencs a la Camarga és de l’usuari Jjshapiro de Wikimedia Commons publicada sota una llicència CC BY-SA 3.0.

Avui és 23 de desembre, duem 87 dies de viatge, queden 14 dies pel dia de Reis, hem recorregut 4730 quilòmetres i ja hem arribat a Gènova.

Des de temps molt antics hi ha hagut assentaments on avui hi ha la ciutat de Gènova, en llengua lígur s’anomena Zena i antigament era coneguda amb el nom de Genua. L’any 209 aC la ciutat va ser destruïda pels cartaginesos i reconstruïda posteriorment pels romans. Dins de l’imperi romà va anar prenent importància fins la caiguda de l’Imperi, després va passar als ostrogots i als llombards perdent gran part de la seva importància. L’any 934 va ser saquejada per pirates àrabs o musulmans. Després d’això va tornar a prosperar fins que el segle XI va esdevenir la República de Gènova. A l’edat mitjana es va convertir en una potència marítima, comprenia la Ligúria actual, part del Piemont, l’illa de Còrsega i part de la de Sardenya. També posseïa colònies a l’Orient Mitjà i a l’Àfrica del Nord. Durant les guerres napoleòniques, la República de Gènova fou incorporada al Primer Imperi Francès fins el 1815, quan es va incorporar al Regne de Sardenya-Piemont. Després d’un llarg període de decadència, Gènova va recuperar la seva rellevància portuària gràcies a la construcció dels túnels ferroviaris alpins i a la puixança de la industrialització amb la presència de drassanes navals, les indústries petroquímiques i el desenvolupament metal·lúrgic. Actualment Gènova té més de 600.000 habitants, anomenats genovesos i al voltant d’1.500.000 a la seva àrea metropolitana. És la capital de la província homònima i de la regió de la Ligúria. El port de Gènova és el més important d’Itàlia i el segon en importància de la Mediterrània després del de Marsella.

Una de les coses que més ens agrada de Gènova és la seva tradició pessebrista. Des de la primera meitat del segle XVI fins les primeres dècades del segle XIX Génova és un dels centres més actius en la producció de figures de pessebre, amb nombroses botigues d’artesans. Des del dia de Nadal fins la candelera (el 2 de febrer) els genovesos tenen el costum d’anar a visitar pessebres. En tenen de tota mena: antics, moderns, tradicionals, mecànics, panoràmics, vivents… En tenen per tot arreu: a les platges, a les valls, als boscos, als santuaris, a les esglésies, als museus, als parcs i a les viles històriques, a les botigues, als centres comercials, als aparadors… I fins hi tot en tenen de permanents que es poden visitar tot l’any.

Referències: Gènova (Viquipèdia CAT), Génova (Wikipedia ES), Los pesebres genoveses (Visitgenoa.it). Crèdit fotogràfic: La imatge de Gènova és d’Alessandro Vecchi publicada a Wikimedia Commons sota una llicència CC BY-SA 3.0.

Avui és 16 de desembre, som a 21 dies de Reis, hem recorregut 4345 quilòmetres en aquests 80 dies de viatge i avui hem marxat de Venècia. Aprofitem l’avinentesa per presentar-vos a la Befana.

La ciutat va sorgir sobre la llacuna de Venècia, dins el golf de Venècia, al nord-oest del mar Adriàtic i al nord d’Itàlia. El seu orígen té a veure amb el flux de refugiats que van abandonar la planura del Vèneto fugint dels bàrbars i que es van establir a la llacuna. Venècia estava situada a la frontera de l’Imperi bizantí, tenia un fort esperit d’independència que la va portar a ser una de les ciutats estat que van formar les Repúbliques Marineres, amb Gènova, Pisa i Amalfi. El cap del govern era el dux, que en principi era elegit per a tota la vida, però a la pràctica podia ser obligat a deixar el càrrec com a conseqüència dels mals resultats del seu govern.

Al segle XII Venècia va ajudar l’Imperi bizantí contra els normands i, a canvi, els venecians van obtenir el dret a comercialitzar amb l’imperi de manera exclusiva i sense pagar drets de duana. Aquest privilegi marcà l’inici de l’hegemonia de Venècia en el llevant. En l’època de més poder Venècia controlava una gran part de les costes de l’Adriàtic, moltes illes de l’Egeu i es trobava entre les principals forces comercials de l’Orient Mitjà. El poder econòmic de Venècia s’originà en constituir-se en la frontissa entre Europa i el ric i desenvolupat món oriental (el món musulmà, l’Índia i la Xina) durant 5 segles. Avui la ciutat de Venècia està dividida en sis districtes (sestieri) i es desenvolupa damunt d’un total de 118 illetes unides per 354 ponts, dividides per 177 canals.

La Befana

A Venècia, com a la resta d’Itàlia, la canalla també rep regals el 6 de gener, però allà no ho fem els Reis, ho fa la Befana, una figura típica del folklore italià, que té a veure amb nosaltres. I és que els tres Reis d’Orient anàvem cap a Betlem a adorar al Nen Jesús, però no aconseguíem trobar el camí i vam demanar ajuda a una velleta. Ella no sabia el camí, però ens va convidar a dormir a casa seva. El matí següent, en agraïment per l’acollida, la vam convidar a seguir-nos per visitar el nen, però ella ens va dir que estava molt enfeinada. Més tard, es va repensar i va prendre el nostre camí, però mai més no va aconseguir retrobar-se amb nosaltres. Des d’aleshores, diu la llegenda que ella va parar a qualsevol casa que va trobar al llarg de la carretera, donant dolços als nens amb l’esperança que un d’ells sigui el Nen Jesús. La Befana es representa com una velleta muntada en una escombra voladora, que porta un xal negre i cobert de sutge, perquè entra a les cases dels nens a través de la xemeneia. Sempre somriu i porta un cistell ple de dolços, regals i també porta el carbó, com ho fem nosaltres.

Referències: Venècia (Viquipèdia CAT), Venecia (Wikipedia ES), Venecia (National Geographic), Befana (Viquipèdia CAT). Crèdit fotogràfic: La imatge aèria de Venècia ha estat trobada a Wikimedia Commons sota una llicència CC BY-SA 3.0, la imatge de la Befana ha estat trobada a Flickr sota una llicència CC BY-SA 2.0.

Avui és 8 de desembre, duem 72 dies de viatge, queden 29 dies pel dia de Reis, hem recorregut 3905 quilòmetres i ja hem arribat a Zagreb.

La ciutat de Zagreb és l’actual capital de Croàcia, i està formada a partir de dos turons medievals, Gradec i Kaptol. Al turó de Kaptol el rei Ladislau I d’Hongria hi va fundar un bisbat, mentre que al turó del costat, Gradec, s’hi va desenvolupar una comunitat eclesiàstica independent. Durant els segles XIV i XV, les dues comunitats rivalitzaven tant en l’economia com en la política i només treballaven conjuntament en el camp del comerç. Però finalment a principis del segle XVII es van fusionar en una sola comunitat, Zagreb. En l’actualitat aquests dos turons formen el centre cultural de la ciutat moderna de Zagreb. Tot i així, se sap que al neolític la zona ja estava habitada.

Avui dia, a més de ser la capital de Croàcia, a Zagreb hi ha la seu del govern i de la majoria de ministeris, també és la ciutat més gran del país i l’única amb una àrea metropolitana de més d’un milió de persones. A més també s’hi concentren la majoria d’institucions industrials, científiques i de recerca i la seva tradició industrial li dóna una posició de lideratge econòmic.

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que avui és el dia de la Puríssima, i que teniu els darrers moments del dia per posar el Tió de Nadal i començar a alimentar-lo, si encara no ho heu fet…

Referència: Zagreb (Viquipèdia). Crèdit fotogràfic: La imatge de Zagreb de nit és de l’usuari Souvaroff i està publicada a Wikimedia Commons sota una llicència CC BY-SA 3.0.

Avui és 2 de desembre, som a 35 dies de Reis, hem recorregut 3575 quilòmetres en aquests 66 dies de viatge i ja hem passat per Belgrad.

Sabíeu que fa més de 6800 anys, al voltant de l’any 4800 aC, on avui hi ha Belgrad ja hi havia els primers assentaments? Els seus primers pobladors eren de cultura Vinča (o Vintxa). Més tard, al segle III aC, s’hi van establir els celtes i després, els romans hi van fundar la ciutat de Singidunum. Va estar sotmesa a diverses invasions, per part dels huns, els sàrmates, els ostrogots i els àvars, abans de l’arribada dels pobles eslaus al voltant de l’any 630 aC.

El nom de Beligrad (una variant de Beograd, que vol dir “ciutat blanca”) apareix per primera vegada en documents de l’any 878 durant el Primer Imperi Búlgar. Durant 4 segles, la ciutat se la disputen l’Imperi bizantí, el Regne d’Hongria i el Primer Imperi Búlgar. El 1284 va passar a mans dels governants serbis. El 28 d’agost de 1521 els otomans van conquerir Belgrad, que van saquejar i cremar la ciutat. La van convertir en un districte turc i durant els següents 150 anys va ser una ciutat tranquil·la i pacífica, que va ser renovada amb un nou aspecte brindat per l’arquitectura oriental. En aquest temps es va convertir en el punt de connexió entre les rutes d’Orient i Occident, assolint el més gran apogeu de la seva història durant el segle XVIII sota domini turc.

El 1867 Belgrad es va convertir en la capital de Sèrbia, que s’independitzaria completament dels turcs l’any 1878 transformant-se en el Regne de Sèrbia. Després de la Primera Guerra Mundial es va formar el Regne de Iugoslàvia i Belgrad en va esdevenir la seva capital. Durant la Segona Guerra Mundial va patir l’ocupació alemanya, la ciutat va ser bombardejada i el Regne de Iugoslàvia es va desintegrar, més tard es va reunificar sota la forma de república. Amb la guerra dels Balcans es va dissoldre la República Federal Socialista de Iugoslàvia, que va ser reemplaçada per la nova República Federal de Iugoslàvia integrada ja només per Sèrbia i Montenegro, que el 2002, es va convertir en la confederació de Sèrbia i Montenegro, també desintegrada el 5 de juny del 2006 amb la separació de Montenegro respecte Sèrbia. Avui dia Belgrad és la capital i la ciutat més important de la República de Sèrbia.

Referències: Belgrad (Viquipèdia CAT), Belgrado (Wikipedia ES), Cultura de Vinča (Viquipèdia), Imperi Otomà (Viquipèdia), Sèrbia (Viquipèdia), Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (Viquipèdia), República Federal Socialista de Iugoslàvia (Viquipèdia). Crèdit fotogràfic: La imatge de Belgrad al segle XVI està publicada a Wikimedia Commons sota domini públic.

Avui és 26 de novembre, duem 60 dies viatjant, hem recorregut 3185 quilòmetres i avui hem marxat de la ciutat de Sofia. Queden 41 dies per la diada de Reis.

Ahir vam arribar a la ciutat de Sofia, l’indret on es troba la ciutat ha estat habitat des del segle XIII aC sent considerada la segona ciutat més antiga d’Europa. Al llarg dels segles ha tingut diversos noms, originalment era un assentament traci anomenat Serdica, nom que prové de la tribu de Serdi. L’any 29 dC va ser conquerida per Roma i es va convertir en la capital de la Dacia Mediterranea quan l’emperador Dioclecià va dividir la província de Dàcia. Serdica va ser destruïda pels huns el 477 i va ser reconstruïda per l’emperador bizantí Justinià I amb el nom de Triaditsa. Coneguda com a Sredets pels búlgars, més tard va ser anomenada Sofia, que en grec significa “saviesa”. L’any 1382 va ser conquerida pels otomans i es convertí en la capital de la província turca de Rumèlia. Va ser reconquerida pels russos el 1878 i es va convertir en la capital de Bulgària el 1879. A dia d’avui encara és la capital del país i la ciutat més gran de Bulgaria, a més de ser-ne també el centre administratiu, cultural i industrial. Com a curiositat, els búlgars pronuncien el nom de la ciutat accentuant la “o”, però la majoria d’estrangers tendeixen a posar la tònica a la “i”. En canvi el nom propi femení els búlgars sí que el pronuncien amb l’accent a la “i”.

Són dos quarts de set del matí, tot just hem acabat de publicar l’article i ens disposem a continuar el nostre viatge. Per cert, tenim una novetat al web, ara us oferim la possibilitat de rebre una carta de resposta dels Reis. En uns dies tornareu a rebre notícies nostres, sigueu bons!

Referència: Sofia (Viquipèdia). Crèdit fotogràfic: La fotografia de Sofia és de Boby Dimitrov, publicada a Wikimedia Commons amb una llicència CC BY-SA 2.0.

Avui és 14 de novembre, som a 53 dies de la diada de Reis, ja hem recorregut 2585 quilòmetres en aquests 48 dies de viatge i hem creuat l’estret del Bòsfor.

L’estret del Bòsfor connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra i separa la part europea de Turquia (la Rumèlia) de la part asiàtica (l’Anatòlia) o, dit d’una altra manera, és el punt que separa orient i occident. Fa 30 km de llarg, amb una amplada màxima de 3,7 km a la boca nord, i una de mínima de 750 metres i la seva fondària oscil·la entre els 36 i els 124 metres al mig del corrent.

Al voltant de l’estret del Bòsfor hi viuen més de 13 milions de persones, ja que la ciutat d’Istanbul s’hi estén a les dues ribes i aquesta és precisament la ciutat més gran de Turquia, i també la més important cultural i econòmicament, tot i que la capital del país és Ankara. La ciutat era coneguda amb el nom de Constantinoble en honor a l’emperador romà Constantí el Gran que va fundar la ciutat, no va ser fins el 28 de març de 1930 que la ciutat va ser anomenada Istanbul oficialment.

Avui ha estat un dia llarg, publiquem aquest article en els darrers minuts del 14 de novembre, ara ens retirem a descansar que encara hi ha més de mig viatge per davant!

Referències: Bòsfor (Viquipèdia), el Bòsfor (enciclopèdia.cat), Istanbul (Viquipèdia). Crèdit fotogràfic: La fotografia aèria de l’estret del Bòsfor ha estat creada per la NASA i està publicada a Wikimedia Commons sota domini públic.

Avui és 5 de novembre, duem 39 dies de viatge, queden 62 dies pel dia de Reis, hem recorregut 2090 quilòmetres i ja hem arribat a Ankara.

Ankara és l’actual capital de Turquia, té una població d’uns 4 milions i mig d’habitants i és la segona ciutat més gran del país per darrere d’Istanbul. Està situada cap al centre de la península d’Anatòlia, a 938 metres sobre el nivell del mar i a mig camí entre orient i occident. És un nus de comunicacions important, d’on parteixen les xarxes de carreteres, autovies i ferrocarrils de l’estat turc. Avui és una important ciutat comercial i industrial, a més, és la seu del Parlament, dels ministeris i de la resta d’institucions governamentals turques, així com de les ambaixades de les delegacions diplomàtiques estrangeres. Anteriorment havia estat coneguda com Engürü o Angora i abans d’esdevenir la capital de Turquia, havia estat coneguda per la llana d’Angora, produïda per les seves cabres locals, i per una raça característica de gats de pèl llarg: els gats d’Angora.

Cada dia som una mica més a prop, porteu-vos bé, que tot i la distància els nostres patges reials ens informen de tot i no se’ns escapa res!

Referència: Ankara (Viquipèdia). Crèdit fotogràfic: La fotografia panoràmica d’Ankara és de Bjørn Christian Tørrissen, publicada a Wikimedia Commons amb una llicència CC BY-SA 3.0.

Som a 30 d’octubre, queden 68 dies pel dia de Reis, en aquests 33 dies de viatge hem recorregut 1760 quilòmetres i ja hem arribat a la Porta del Ferro.

La Porta del Ferro (també coneguda com la Porta o les Portes de Cilícia), és el principal pas per les muntanyes del Taure venint de la regió de Cilícia per anar cap a l’altiplà d’Anatòlia. Al llarg de la història molts exèrcits van passar per aquí, com l’expedició dels Deu Mil, l’exèrcit d’Alexandre el Gran, els croats de la Primera Croada catòlica, o fins hi tot la Companyia Catalana d’Orient comandada per Roger de Flor, que hi va romandre després que la tropa d’almogàvers derrotés els turcs a la Batalla de Kibistra. Antigament aquest pas tenia poc més de 10 metres d’ample, però actualment una gran autopista de 6 carrils creua la Porta del Ferro.

Ara ja anem cap a la Capadòcia, al nord de les muntanyes del Taure, una zona d’un gran atractiu turístic. Ens agrada molt passar per aquesta regió perquè té un paisatge molt característic. El parc nacional de Göreme i els jaciments rupestres de la Capadòcia són Patrimoni de la Humanitat des del 1985.

Ja hem fet el primer terç del nostre viatge i seguim avançant per venir-vos a veure el 5 i 6 de gener. Acompanyeu-nos seguint aquest blog!

Referències: Porta del Ferro (Viquipèdia CAT), Puertas Cilicias (WikiPedia ES) i Capadòcia (Viquipèdia CAT). Crèdits fotogràfics: La fotografia de la Porta del Ferro és de Teogomez, publicada a Wikimedia Commons i es troba sota domini públic i la fotografia de la Capadòcia és de Mbz1, publicada a Wikimedia Commons amb una llicència CC BY-SA 3.0.