Tió de Nadal

Parada de Tions de Nadal a la Fira de Santa LlúciaEl Tió de Nadal (conegut també com a Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és una tradició molt arrelada a Catalunya. És un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient i sovint se li posa una barretina vermella, tal com podem veure a la imatge.

És costum de fer cagar el Tió la nit de Nadal fent-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, però en algunes cases se’l fa cagar el mateix dia de Nadal. De l’acció de fer cagar el tió hi ha qui darrerament l’anomena caga tió o cagatió, ja que diverses cançons comencen d’aquesta manera, però aquesta denominació no s’hauria d’emprar per referir-se al Tió, sinó a la festa de fer-lo cagar.

És molt important tapar-lo amb una manta perquè no passi fred, i que se li doni menjar cada dia des del 8 de desembre (per la Puríssima). Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó: garrofes, carabassa i fruita o verdura de poc valor, excepte la palla.

Tradicionalment el Tió no caga objectes grossos, aquests ja els portem els Reis, sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga una arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els menuts del poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.

Share