Artaban, el Quart Rei Mag

Hi ha hagut un quart rei?

És possible que existís un Quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior, Gaspar i Baltasar. Artaban era un noble, o un príncep (segons algunes cròniques), que tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem, que anunciava el naixement del nen Jesús.

Henry van Dyke (1852–1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l’any 1896 un conte nadalenc anomenat “The Other Wise Man” (L’altre Rei Mag), el protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa.

Conte del Quart Rei d’Orient

El zigurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre Reis i l’inici de la travessa. I cap allà es dirigia l’Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de l’oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes per al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el Rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo.

Un cop va arribar a Borsippa, els Tres Reis Mags ja havien reprès el viatge i li van deixar una nota que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més el viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”.

Va continuar el seu camí en solitari, però quan va arribar a Judea, no va trobar ni als Reis ni al redemptor, sinó a nombrosos soldats d’Herodes degollant nens. I, en veure’n un d’ells, que amb una mà sostenia un nen i amb l’altra brandava una espasa, li va oferir el robí destinat al fill de Déu a canvi de la vida del nen. Però va ser sorprès en aquesta actitud i va ser detingut i empresonat al palau de Jerusalem.

Va estar uns trenta anys reclòs, però li van anar arribant veus dels prodigis, consells i promeses d’un Messies, que no podia ser cap altre que el Rei de Reis que anava a adorar tants anys enrere. Amb la seva absolució mentre deambulava pels carrers de Jerusalem, es va anunciar la crucifixió de Jesucrist; aleshores decideix d’anar al Gòlgota, per a oferir-li la seva adoració llargament posposada. Però en un mercat una nena estava sent subhastada per liquidar els deutes del seu pare. Artaban s’apiada d’ella, i compra la seva llibertat amb el tros de jaspi, la darrera de les ofrenes que li quedava.

I, just en aquell moment, Jesucrist morí a la Creu: va tremolar el terra, es van obrir els sepulcres, els morts van ressuscitar… Aleshores, una pedra li va colpejar el cap i, en estat d’inconsciència, se li apareix una figura que li diu: “Vaig tenir gana i em vas alimentar, vaig tenir set i em vas donar beure, vaig estar despullat i em vas vestir, vaig estar malalt i em vas guarir, em van empresonar i em vas alliberar”.

Però ell desorientat i exhaust pregunta: “Quan vaig fer jo totes aquestes coses?” i, amb la mateixa expiració rep la resposta: “El que has fet pels teus germans, ho has fet per mi”. I el Quart Rei va descansar, emprenent un nou viatge que el va portar a l’eternitat de l’univers.

Vegeu també:

Scroll to top