L’estel o estrella de Nadal, també anomenada estrella de Betlem o estrella dels Reis, és un astre que, segons la tradició, va guiar als tres Reis fins al lloc on va néixer Jesucrist, a Betlem.
Popularment es representa com una estrella amb cua o un estel fugaç. Així doncs, en moltes cavalcades de Reis hi ha una primera carrossa amb aquest estel amb cua lluminós, encapçalant la cavalcada. També és costum de posar aquesta estrella als pessebres, o a la il·luminació de Nadal que ornamenta els principals carrers de moltes viles i ciutats.
Origen de l’Estel de Nadal
L’evangeli de Mateu diu que en temps del rei Herodes uns savis d’Orient van veure sortir l’estrella del rei dels jueus i van viatjar a Betlem seguint-la fins al lloc on es va aturar, damunt d’on era l’infant. Aleshores van entrar a la casa, el van adorar i li van oferir or, encens i mirra. Per aquest passatge bíblic s’acostuma a dir que els Reis d’Orient devien ser uns savis, astrònoms o astròlegs que, observant les estrelles, van interpretar que havia nascut el rei dels jueus.
Va ser un cometa?
El costum de representar l’estel de Nadal com un cometa va guanyar popularitat a partir de l’any 1305, quan el pintor italià Giotto va incloure l’estel amb cua al seu fresc de l’adoració dels Reis (vegeu la imatge), pel fet que uns anys abans va veure passar el cometa Halley i va quedar meravellat. Des d’aleshores l’estrella de Betlem es representa d’aquesta forma. Però als passatges de la bíblia on es parla de l’estrella no s’aclareix de quin fenomen astronòmic es podia tractar.
Al llarg de la història s’han buscat diverses explicacions sobre aquest fet: L’any 1614 Kepler ho va atribuir a la sèrie de tres conjuncions entre Júpiter i Saturn de l’any 7 aC. Més recentment, l’astrònom Michael Molnar va identificar una doble ocultació de Júpiter l’any 6 aC. Altres explicacions parlen d’una nova o un cometa l’any 5 aC o d’una sèrie de set conjuncions entre els anys 3 i 2 aC. Les darreres teories atribueixen a la successió de diversos d’aquests esdeveniments astronòmics, el que va poder alertar als savis de l’època que hi hauria algun esdeveniment important a Judea.