Avui és 16 de desembre, som a 21 dies de Reis, hem recorregut 4345 quilòmetres en aquests 80 dies de viatge i avui hem marxat de Venècia. Aprofitem l’avinentesa per presentar-vos a la Befana.
La ciutat va sorgir sobre la llacuna de Venècia, dins el golf de Venècia, al nord-oest del mar Adriàtic i al nord d’Itàlia. El seu orígen té a veure amb el flux de refugiats que van abandonar la planura del Vèneto fugint dels bàrbars i que es van establir a la llacuna. Venècia estava situada a la frontera de l’Imperi bizantí, tenia un fort esperit d’independència que la va portar a ser una de les ciutats estat que van formar les Repúbliques Marineres, amb Gènova, Pisa i Amalfi. El cap del govern era el dux, que en principi era elegit per a tota la vida, però a la pràctica podia ser obligat a deixar el càrrec com a conseqüència dels mals resultats del seu govern.
Al segle XII Venècia va ajudar l’Imperi bizantí contra els normands i, a canvi, els venecians van obtenir el dret a comercialitzar amb l’imperi de manera exclusiva i sense pagar drets de duana. Aquest privilegi marcà l’inici de l’hegemonia de Venècia en el llevant. En l’època de més poder Venècia controlava una gran part de les costes de l’Adriàtic, moltes illes de l’Egeu i es trobava entre les principals forces comercials de l’Orient Mitjà. El poder econòmic de Venècia s’originà en constituir-se en la frontissa entre Europa i el ric i desenvolupat món oriental (el món musulmà, l’Índia i la Xina) durant 5 segles. Avui la ciutat de Venècia està dividida en sis districtes (sestieri) i es desenvolupa damunt d’un total de 118 illetes unides per 354 ponts, dividides per 177 canals.
La Befana
A Venècia, com a la resta d’Itàlia, la canalla també rep regals el 6 de gener, però allà no ho fem els Reis, ho fa la Befana, una figura típica del folklore italià, que té a veure amb nosaltres. I és que els tres Reis d’Orient anàvem cap a Betlem a adorar al Nen Jesús, però no aconseguíem trobar el camí i vam demanar ajuda a una velleta. Ella no sabia el camí, però ens va convidar a dormir a casa seva. El matí següent, en agraïment per l’acollida, la vam convidar a seguir-nos per visitar el nen, però ella ens va dir que estava molt enfeinada. Més tard, es va repensar i va prendre el nostre camí, però mai més no va aconseguir retrobar-se amb nosaltres. Des d’aleshores, diu la llegenda que ella va parar a qualsevol casa que va trobar al llarg de la carretera, donant dolços als nens amb l’esperança que un d’ells sigui el Nen Jesús. La Befana es representa com una velleta muntada en una escombra voladora, que porta un xal negre i cobert de sutge, perquè entra a les cases dels nens a través de la xemeneia. Sempre somriu i porta un cistell ple de dolços, regals i també porta el carbó, com ho fem nosaltres.
Referències: Venècia (Viquipèdia CAT), Venecia (Wikipedia ES), Venecia (National Geographic), Befana (Viquipèdia CAT). Crèdit fotogràfic: La imatge aèria de Venècia ha estat trobada a Wikimedia Commons sota una llicència CC BY-SA 3.0, la imatge de la Befana ha estat trobada a Flickr sota una llicència CC BY-SA 2.0.